domingo, 11 de abril de 2010

11/04/2010. Miyajima - Hiroshima

La previsió del temps no és gaire bona, pluja intensa tot el dia. A les 7 estem a la parada del bus per anar cap a l'estació de tren. El shinkansen cap a Hiroshima sortia a les 8:20 i a les 11 ja estavem a Miyajima. Deixem la maleta al hostel i anem en ferry fins a la illa de Miyajima. Anem a veure la torii flotant i la pagoda. Són molt maques però queden una mica deslluides pel dia. No hi ha marea alta, de manera que es pot arribar caminant fins a la torii.
Com que la pluja no cedeix, decidim passar la tarda a Hiroshima. Dinem a la 6a planta de l'estació del tren, a un italià-japonés. No hi ha carta en anglès i la mostra de plats de plàstic que hi ha fora tampoc ens aclareix gaire, però el resultat és molt bo. A mi m'han portat uns spaguetti amb una salsa d'advocat amb gambetes i bacon i al Juli uns amb tomàquet i alguna cosa que no sabem ben be que és però és bo.
Anem al parc del memorial de la pau, perquè ens entenguem la "zona zero" del segle passat. Allà veiem una mica de la tràgica història de la bomba atòmica. És molt trist tot plegat, però forma part del que és l'home.Visitem el museu, la flama de la pau (que es mantindrà encesa fins que desapareguin totes les armes nuclears), el museu infantil i la cúpula de la bomba atòmica, que és l'únic edifici que es va mantenir dempeus on justament va esclatar la bomba.
Sembla que per fi a deixat de ploure, estem fets caldo i empapats, anem cap altre i de tornada al hostel. No sabíem que hi havia tan bona combinació entre Miyajima i Hiroshima, sinó haguèssim dormit les 2 nits a Hiroshima.
Arribem al hostel i ... això és can pixa. Estem a una habitació de 32 persones separada amb cortinetes per grups de 8. Està a tope de gent i segons el meu gust, és excessivament hippie. Els llits són una taula de fusta amb un matalàs d'aproximadament 2 cm. Ufffff, que duro va ser esto. A més uns guiris borratxos em sembla que ens donaran la nit. Una dutxa, unes maduixes i a dormir.

1 comentario:

  1. "És molt trist tot plegat, però forma part del que és l'home." Quina frase noia! M'he hagut de parar per reflexionar.

    ResponderEliminar